Comentari del poema: Ningú no m'ho havia explicat

Comentari del poema: Ningú no m'ho havia explicat

NINGÚ NO M'HO HAVIA EXPLICAT
Ningú no m'havia explicat
que el millor regal podien
ser les paraules que algú
et pot dedicar i el conhort
que et poden arribar a
donar.

Paraules ufanoses que
es mouen amb soltesa
i de manera elegant.
Paraules seductores
que escriuen històries
amb la veritat, t'allunyen
de la foscor, també de
l'adversitat i sempre et
fan anar cap endavant.

Ningú no m'ho havia contat...
O potser no ho havia copsat.
Antònia Lladonet

COMENTARI DEL POEMA

1. Explica el significat del títol del poema i la relació que té amb el mateix.

Significa que ningú li ha explicat que el millor regal que podia ser fossin les paraules que algú et pot dedicar.

2. Explica en una paraula el tema del poema.

Paraules

3. Fes l'anàlisi mètrica del poema: rima assonant o consonant, sense rima, números d'estrofes, número de versos. 

3. Explica el significat de cada estrofa.

4. Resumeix en tres línies el contingut del poema.

5. A quin regal es refereix? Què en destaca d'aquest regal?

A algunos les gusta la poesía

A algunos les gusta la poesía

COMENTARIO DEL POEMA

1. Define con una palabra el contenido del poema.

Poesía

2. Explica lo que dice cada una de las estrofas.

Primera estrofa: 

La primera estrofa dice que la poesía a algunos no les gusta, a algunos no les gusta por qué les obligan a verla en escuela.

Segunda estrofa:

A alguna gente les gusta la poesía como también les gusta la sopa de fideos o los cumplidos.

3. Resume en dos líneas el contenido del poema.

Hay poca gente que le gusta a la poesía, el poema se experesa con que poca gente suele usar la poesía.

4. Opinión personal del poema. Si te ha gustado y por qué.

Me ha gustado por que tiene razón, hay gente que no le gusta, además que la encuentran aburrida, y otros si les gusta.

A algunos les gusta la poesía 
(Wislawa Szymborska)

A algunos,
es decir, no a todos.
Ni siquiera a los más, sino a los menos.
Sin contar las escuelas, donde es obligatoria,
y a los mismos poetas,
serán dos de cada mil personas.

Les gusta,
como también les gusta la sopa de fideos,
como les gustan los cumplidos y el color azul,
como les gusta la vieja bufanda,
como les gusta salirse con la suya,
como les gusta acariciar al perro.

La poesía,
pero qué es la poesía.
Más de una insegura respuesta
se ha dado a esta pregunta.
Y yo no sé, y sigo sin saber, y a esto me aferro
como a un oportuno pasamanos.

Quins d'aquests personatges lligen poesia? -il. Marion Arbona-

Comentari de text

Comentari de text

LA LLIBERTAT (per Miri4, il·lustració de Maja Sereda)

Ho tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i l’habitatge net, fins i tot un mirall amb campaneta inclosa per si volia fer música. Però en Pere va voler donar-li alguna cosa més, i li va obrir la porta de la gàbia.

-“ Ara ets lliure!” – va dir

L’ocellet va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir, però portava tant de temps en aquella gàbia que ja no se’n recordava de volar, es va cansar de seguida i a més a més per poc no se l’empassa el gat de la veïna... Quin ensurt! El pobre ocellet va tornar a la seva gàbia i es va deixar acaronar el cap. Preferia la seva vida de sempre, amb el menjar i el beure assegurat, abans que aquella llibertat que podia ser tan perillosa.

      

                      1. Un conte de nins per a fer reflexionar els adults. Resumeix el conte en quatre línies.

El conte xerra de un nin que tenia un ocell en una gàbia, li donava be de menjar, tenia aigua fresca i la gàbia neta però volia mollar-lo però el ocell duia tant de temps a dins la gàbia que es va oblidar com volar, va voler seguir dins la gàbia, ja que tenia menjar a voler, tenia aigua, i la gàbia era neta, si fossí lliure, tindria que sobre viure, cercar el menjar, el aigua, el lloc per habitar  etc, el lloc en el que esta ho te tot. 

                      2. Qui és el protagonista principal? Què li passa? 

El nin, volia mollar el ocell per ser lliure però el ocell no va sortir per que es va oblidar de volar.

                      3. L'ocell simbolitza la llibertat. Un ocell engabiat també? Per què? 

No, per que està tancat i no es lliure.

                      4. És normal que l'ocell no vulgui la llibertat? Hauria estat millor no tancar-lo mai? Creus que aquesta por a la lliberat també es té al món dels sers humans? Justifica la teva resposta

No, tothom ha de ser lliure, a ningú li agrada estar tancat en un lloc i no sortir mai.

El viatge a Ítaca

El viatge a Ítaca

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre del que saben.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat
fent el camí, sense esperar
que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta
i, quan sereu deslliurats,
tingueu ben present no aturar-vos (2)

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures,
plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures,
plens de coneixences. 

Lluis Llach

                                 

      
          1. Heu vist que el nostre blog comença amb uns versos d'aquest poema que fou traduït i musicat pel compositor Lluis Llach. Descriu una bona filosofia de viure i m'agradaria que vosaltres descobríssiu quina és. Simplement doncs, copia el poema al teu blog, acompanya'l d'una imatge adient, explica el que ens conta i penja a la mateixa entrada la cançó.

Ens conta sobre el viatge cap a Ítaca